La via de l’Ester és de les darreres vies obertes a la Paret Bucòlica. Situada tot just a la dreta de la repetida Pas d’Estrès esdevé una bona alternativa d’aquesta amb un punt més de dificultat en conjunt. De caràcter esportiu roman completament equipada amb parabolts. Aproximació: Circulem per la C-14 direcció Andorra, abans d’entrar al tercer túnel ens…
La Pawnee Fiction pren la filosofia de la seva veïna “Sol de Mitjanit” i s’enfila de manera directa a aquesta discreta muralla que és la Serra dels Canals. Per fer-ho guanya primer la zona inclinada amb 4 llargs de corda fàcils i amb roca més compacta del que hom pugui imaginar. La segona part de…
Hi ha vegades que l’escalada va més enllà de la mateixa acció d’escalar. De tant en tant no s’entén completa si no és per la suma d’altres condicionants, potser l’exposició, potser l’entorn, potser la combinació d’ambdues. Sant Honorat és un lloc especial, que convida a la contemplació, on escalar és l’excusa per un gaudi que…
La Pas d’estrès, juntament amb la Bàlsam de Tigre són segurament les vies més repetides de la Paret Bucòlica. Raons no en manquen: rocam excel·lent, passatges elegants i parabolts del 10 a dojo. Aproximació: Circulem per la C-14 direcció Andorra, abans d’entrar al tercer túnel ens hem de desviar per l’antiga carretera. Circulem uns 300…
La Liebe Clàudia és un senzill itinerari que s’enfila al capdamunt del Serrat del Coniller sempre sobre roca excel·lent. Força equipada, posseeix una primera tirada prou interessant amb bavaresa inclosa. Lamentablement la via va perdent empenta a mesura que guanya alçada. Per compensar-ho les vistes van guanyant interès fins a rematar-ho al cim, on vers…
A la banda esquerra de la Paret Bucòlica trobem aquest interessant itinerari de caràcter esportiu. 5 tirades generosament equipades sobre roca de primera qualitat, transcorren majoritàriament per plaques de qualitat amb passos claus concentrats i poc obligats. Molt ràpida i agradable d’escalar. Aproximació: Circulem per la C-14 direcció Andorra, abans d’entrar al tercer túnel ens…
La majoria de vies del vessant sud de la Narieda es caracteritzen pel seu calcari de primera qualitat, bones dosis d’adherència i ineludibles trams de rostollam que li treuen qualsevol tipus d’ambient. Tot això amb una orientació sud estricta, ideal per quan el fred colla de valent. La Gran Manitú no és una excepció. Després…
El vessant sud de la Roca Narieda, o el que és el mateix, el Tossal de Balinyó, esdevé un dels millors indrets per deixar-se caure quan les temperatures es desplomen. Encarat al sud i a recer dels gèlids vents del nord, la paret esdevé un agradable solàrium amb un calcari més que excel·lent. Malauradament no…
Via de caire esportiu totalment equipada, evoluciona sobre un rocam excel·lent. A vegades es fa una xic difícil de seguir pel guirigall de xapes que trobem escampades per la paret. Molt ràpida, no és de les més boniques però serveix per arrodonir la jornada si ens hem quedat amb ganes. Aproximació: Anant per la carretera…
Situada a la Paret del Grau (Coll de Nargó) l’Esperó dels Maneirons és una opció del tot recomanable. Amb un equipament de caire esportiu, només ens caldran les cintes per superar les quatre tirades que conformen la via. L’itinerari, sobre roca excel·lent és sostingut, variat i ràpid, fent-nos escalar plaques, fissures i panxes. Com a…
La Serra del Canals tanca la plana d’Oliana cap al nord, formant una muralla de dimensions gens menyspreables. Malgrat això, mai ha estat un objectiu prioritari pels escaladors car a priori la seva roca conglomerada de consistència més aviat dubtosa no convida a l’escalada. No obstant hi ha uns poc itineraris oberts que cerquen la…
Ens trobem davant el que potser és l’itinerari més rodó del Balinyó, on a més a més d’escalar les omnipresents plaques on l’adherència és la tècnica reina, tocarà lidiar amb trams de regletes, fissures i fins i tot un sostre d’allò més atlètic.
Clàssica del sector, juntament amb la veïna Banda del Tako. Malgrat un inici una mica desdibuixat els llargs superiors no tenen desperdici. Via de fissures, resta pràcticament des-equipada, essent un bon terreny de joc per l’autoprotecció. Ombra als matins
La Jaume Casellas es troba a l’extrem oest del Tossal de la Feixa aprofitant una curiositat geològica que dóna com a resultat un itinerari singular, meitat conglomerat, meitat calcari. De grau moderat, la via es troba pràcticament equipada i esdevé un bon terreny de joc per iniciar-se en vies clàssiques, on orientar-se per la paret…
De la magnífica cinglera dels Esplovins l’Esperó de les Orenetes destaca voluminós. Un grapat de vies s’atreveixen a guanyar-lo, essent l’EDER un dels traçats més clàssics. Bona via, cerca les debilitats en tot moment, dibuixant una línia del tot lògica i prou directa. Amb trams atlètics i algun de tràmit, pràcticament des-equipada, hi trobem passatges…
Hi ha qui menystindrà aquesta mena de muntanya massissa que és el Tossal de Balinyó, herbada, costeruda i que a primer cop d’ull convida poc a l’escalada. No obstant, si superem els prejudicis, descobrirem un calcari de primera, que farà les delícies del grimpaire més exigent. La via aprofita el primer llarg i mig de…
A recer de les contundents vies que s’enfilen per la paret principal de la Roca dels Collars discorre l’agraciat Camí de l’Alfons Baró. Itinerari de caire esportiu, ens convida a gaudir l’extraordinària roca d’aquest pany amb una escalada engrescadora, on l’adherència pren tot el protagonisme, obligant a treure-li tot el suc a la goma dels…
L‘Esperó de Montanissell és una proposta de tall clàssic a la sempre recollida Serra de Sant Joan. Amb el segell Joan Jover, ens trobem un itinerari mínimament equipat que ressegueix al peu de la lletra l’evident esperó que s’albira des de Montanissell. Amb un primer llarg clarament més exigent, la via no deixa de sorprendre’ns …
A la banda est de la Roca Narieda s’aixequen una sèrie de parets més o menys definides, vegetals com el mateix vessant sud d’aquesta, però amb una roca que s’intueix a estones igual de bona. La Rodamons del Bosc s’enfila per l’anomenada Paret de la Rufa, oferint una ruta d’essència clàssica, que cerca el més…
Just a l’esquerra de la Putes Mosques s’eleva l’Amitades Pelirrojas, magnífica via esportiva de quatre tirades perfectament combinable amb la seva veïna i que ens dóna com a resultat una jornada de vuit tirades on el 6a és el grau dominant. Pel que fa a l’Amitades, només comentar que totes les tirades són bones, mantingudes…
La Putes Mosques, juntament a l’Amistades Pelirojas són les grans clàssiques de Perles, molt ràpides ambdues i per tant fàcilment combinables. De caire esportiu i perfectament equipada, Putes Mosques ens regala quatre llargs de corda sostinguts i variats sobre un rocam excepcional, amb una primera tirada clarament més tècnica, una segona de continuïtat, un tercer…
De nou el magnetisme de Sant Honorat ens crida , lluny de modes i graus, prometent-nos tranquil·litat i recolliment si estem disposats a escalar amb la discreció de qui esdevé convidat, amb cura de no fer res malbé, gaudint d’un entorn sorprenentment tranquil que convida a la pausa. L’Agulla del Corb s’eleva oferint-nos diferents perfils…
El magnífic Congost dels Esplovins, frontera entre el Turp i l’Aubenç, ostenta a la seva banda occidental una extraordinària muralla calcaria difícil de mesurar si no prenem distància. És de l’altra banda del pantà quan ens adonem de la magnitud de tot plegat. La UES, és la via fàcil de la paret i una excusa…
Elegant via, situada a l’extrem oriental de la Serra de Sant Joan, just sobre el nucli de Montanissell, amb una primera tirada prou intensa i obligada i un segon llarg amb roca de la bona de veritat. El nom fa referència a les cintes que calen per repetir-la, no obstant, nosaltres ho amanim amb un…
Bastió imponent i talaia privilegiada sobre l’Horta d’Oliana, el Roc del Rumbau o com la coneix la gent de la comarca, la Roca del Moro, llença el guant als escaladors que s’hi atansen. El seu discret rocam però, ha fet que hagi estat marginada i menystinguda i no més de mitja dotzena de vies s’atreveixen…
Actituds com la descoberta, la solitud i el plaer de la contemplació són un gest natural a Sant Honorat. Un petit món de conglomerat que conforma un paisatge únic, farcit de singularitats i capricis geològics, com ara la sorprenent Agulla dels Tres Ponts, que talment una enorme volta gaudiniana ens trasllada a la més surrealista…
Venint del nord les Moles de Sant Honorat ens mostren la seva cara més arrogant. En destaca especialment l’esperó per on transcorre la Núria, que com la proa d’un antic vaixell petrificat ens observa altiu i ens repta a que l’escalem. L’empresa resulta menys exigent del que pugui semblar a priori i només demana que…
Des que van adreçar la carretera d’Andorra la Paret Bucòlica fa honor al seu nom: amb un calcari generalment de primera qualitat, curta aproximació i bones vistes sobre l’embassament. La Bàlsam de Tigre és la clàssica de la paret. Situada a l’esquerra de la Terra de Dinosaures, són especialment memorables les dos primeres tirades, de…